Èxit total de la 2a marxa lenta a #lacarreteradelavergonya

La primera marxa lenta per reclamar una reforma integral de la carretera que va de la Platja del Trabucador, passant per Poble Nou del Delta, fins a Sant Carles de La Ràpita, la va organitzar l'associació de veïns del Poble Nou del Delta fa gairebé 15 anys.  En aquell moment la marxa va sortir del Poble Nou fins tallar la carretera al pont de l'Encanyissada. Era un context polític diferent, lo partit del clan Pujol ho dominava tot, i no van fer res per millorar aquesta porta d'accés al Delta de l'Ebre, actual Reserva de la Biosfera.

Ahir,domenge 24 de novembre, lo sinyó Àngel Biosca se va aixecar prontet i no va ser per fer una feina remunerada -està jubilat-: Biosca se va dedicar a omplir  de pancartes l'asfalt trencat: #lacarreteradelavergonya. Ell viu entre La Ràpita i una caseta que té a la vora del Poble Nou Delta. Biosca ha sigut lo principal impulsor, des de fa un parell d'anys, de la Plataforma per la carretera de La Ràpita-Poble Nou-Trabucador.

Ahir bufava un vent antic i nou, la sal de la mar acariciava la cara de crios que fa quinze anys no eren ni imaginats, i Glòria Segarra, Maria José Piorno, Ana Rubinat i Carme Pons també se van aixecar ben pronte para omplir de dignitat l'espai públic del nostre sud. Elles fan la faena de molts, faena casi sempre a la sombra, indispensable per arribar lluny: tallar tela, pintar domassos, aportar idees i força a les reunions, preparar continguts per a flyers, dissenyar-ho tot, posters, camisetes, pegatines, imatges per a xarxes...

Entre les primeres pegatines venudes va arribar Carlos Carril en tractor i cuba, i lo seguien los seus amics tractoristes, lo tipo de vehicle que ocupa un ample considerable i quan passa per un tram estret de #lacarreteradelavergonya ne té un fart.

També van arribar Juliana Fernández, pintora de domassos, juntament en la seua parella Joan Vizcarro, que mos indicaven que havien topat los retrovisors de dos vehicles en aquell instant. Un cotxe roig d'una parella ebrenca passava pel tram estret abans de Poble Nou, una autocaravana de matrícula francesa venia ràpida i xafant la línia, lo cotxe roig va perdre lo retrovisor i l'autocaravana no va parar fins arribar a La Ràpita... Davant dels Mossos d'Esquadra vam acompanyar escenes i vam convidar als afectats a participar a la marxa lenta que ens va portar fins al Trabucador.

La senyora del cotxe roig en lo retrovisor trencat a la ma.

Va ser un moment icònic, una mostra de que les pèrdues a n'este "camí rural" són lo pa de cada dia; per això tenim tanta gana, tantes ganes. Los responsables polítics haurien de fer servir totes les vies de les que són responsables, viure la sensació de perdre lo retrovisor: sentir un cop Fort, voler mirar detràs i trobar lo vidre tallat o desaparegut, un forat negre, la mort de la matèria.

Pero lo principal problema és que també portem comptabilitzades diverses morts humanes, dos persones de Sant Jaume d'Enveja i una de La Ràpita, com a mínim. I este tipo de pèrdua no té solució, no té preu.

Oficialment només trobem desinformació, no tenen dades de sinistralitat dels "camins agrícoles", a la DGT no existim i la Diputació de Tarragona ha fet una jugada arriscada últimament: passar-li la pilota al Departament de Territori i Sostenibilitat, dir que són estos los responsables d'aprovar lo pla zonal i de demanar estudis complementaris. Quins estudis? És que l'alcalde d'Amposta, responsable de carreteres de la Diputació, no sap quins estudis fan falta per fer una carretera nova? I com van fer la carretera d'Amposta a Eucaliptus? Mos amaguen algo?

Àngel Cornet, Àngel 340, Llorens, Eva, Cristian, Joan, Rafel, veïns, familiars, amics, gent de La Ràpita, Poble Nou, Amposta, Sant Jaume, Barcelona... Ahir estavem contents perquè erem centenars de vehicles i estavem honrant a les víctimes, denunciant que van viure una via injusta. També estavem honrant als nostres avantpassats i projectant un camí millor per als nostres fills. Ahir vam ser centenars i ho tornarem a ser. Esta VERGONYA se farà gran hasta que s'acabe, i lo pitjor que poden fer los polítics és subestimar-nos mentres se miren lo melic. Atres polítics mos han subestimat abans i han acabat en un destí polític trist i memòries pobres. En la raó del poble no's juga, i natros tenim les majors proporcions de volum de transit, sinistralitat i falta de manteniment i senyalització de la via. Que vaiguen per faena, que les majories absolutes no els pujen al cap perquè les raons, en este cas, los dixen en una minoria perillosa.

Campanya #lacarreteradelavergonya